L’Església de Sant Nicolau de Bari i Sant Pere Màrtir és una església parroquial situada al centre històric de la ciutat de València. És un temple d’estructura gòtica del segle XV amb una decoració barroca espectacular del segle XVII. Va ser declarada Monument Històric Artístic Nacional en 1981.
En un principi va ser un temple paleocristià, fins a l’arribada dels musulmans al segle VIII quan, al seu lloc, es va instal·lar una mesquita orientada cap la Meca. Amb la conquista de València per part del rei Jaume I d’Aragó, aquesta mesquita va ser consagrada com a parròquia cristiana i donada a l’Ordre dels Dominics, que la van batejar en honor a Sant Nicolau de Bari. Anys després, la mateixa ordre va afegir un altre sant titular a la parròquia, Sant Pere Màrtir, que va ser el primer màrtir de l’ordre dominica.
En ple Segle d’Or, Sant Nicolau es va vincular a personatges rellevant com, per exemple, l’escriptor Jaume Roig, administrador de la parròquia, i Alfons de Borja, futur papa Calixt III. L’església es va reconstruir i ampliar en aquest segle, i va esdevenir un edifici plenament gòtic. Aquesta ampliació es va produir sota el rectorat d’Alfonso de Borja, rector de la parròquia a partir de 1419 i, posteriorment, Bisbe de València, Cardenal i, finalment, nomenat papa Calixt III.
L’edifici és d’una sola nau de sis trams, capelles no molt profundes entre els contraforts, presbiteri poligonal precedit d’un tram recte orientat a l'est i coberta amb voltes de creueria simple.
En 2016 es va inaugurar l’última restauració del temple, finançada gràcies al mecenatge de la Fundació Hortensia Herrero. Després de la restauració, es coneix popularment com la Capella Sixtina valenciana.
Gràcies a la seua popularitat, s’ha convertit en un element turístic indispensable per a qualsevol visitant a la ciutat. Per això, la parròquia disposa d’un horari dedicat al culte i a l’oració i d’un horari diferent dedicat a les visites culturals i turístiques.